|
Ponts –
Solsona
22 de juny de 2007.- Els quilòmetres van quedant enrere
i ara ja són més els que el Carlos ha corregut
que els que li queden per córrer. Amb aquests ànims
comença la setena etapa, una etapa que dins el grup
del Bcn press – repte 500 té mala fama. M’explico:
quan l’Aureli –ara ajudant del Carlos en aquesta
aventura- va intentar per primer cop un repte semblant, es
va lesionar a la setena etapa. L’any següent sí
ho va aconseguir, però el seu acompanyant, el Sergi
Fernández, es va lesionar... a la setena etapa.
De manera que tots creuem els dits i el Carlos, amb el menisc
tan tocat com a les darreres etapes, arrenca a córrer
a la seva hora habitual, cap a les set del matí. Durant
tots aquests dies s’ha generat un sentiment agredolç
al grup: per una banda, comprovem amb satisfacció que
molta gent s’ha assabentat del Repte d’una manera
o altra, i algunes persones fins i tot ens han aturat pel
carrer en veure’ns la samarreta ‘oficial’,
feta especialment per a l’ocasió. D’altra
banda, cada cop és més i més llarg el
tros recorregut, i seguir-lo amb el dit sobre el mapa comença
a costar, el que vol dir que ja queda menys...
La part negativa, i per això dèiem que és
un sentiment agredolç, és que les molèsties
del Carlos al genoll dret van a més, i com és
lògic ningú vol que el corredor prengui mal.
No hem vingut a patir, sinó a passar-ho bé!
Bé, això és el que diem tots en veu alta,
però al Carlos el veiem patir una mica des de fa un
parell de dies especialment. I aquesta setena etapa tampoc
és una excepció, malauradament. Només
sortir de Ponts comença una pujada, i després
ve una altra, i una altra... és un perfil realment
exigent, i el Carlos es veu obligat a apretar les dents per
a tirar endavant.
La setena etapa té una mica més dels 42 km d’una
marató; en realitat, són més aviat 44
km, i la duresa del recorregut no ajuda. Sort del dia que
vam decidir dividir les etapes en dues meitats! El Carlos
aprofita les habituals parades d’hidratació per
estirar una mica, per posar-se spray fred a les cames o, si
cal, per conjurar-se a les bruixes de Berga, que cada cop
estan més a prop! Tot s’hi val per allunyar el
fantasma de la lesió.
L’etapa de la tarda és una mica més amable.
La carretera és més atractiva, és una
carretera estreta amb poc trànsit, arbres als costats...
“un paisatge realment bonic, llàstima de la lesió
al menisc”, es lamenta en Carlos.
Finalment, assolim la meta del dia: Solsona. Un periodista
del diari comarcal ‘Regió 7’ aprofita el
pas del Carlos per aquesta localitat per fer-li una entrevista.
Aquestes petites converses amb persones alienes al repte ajuden
el Carlos a mentalitzar-se i motivar-se per a la següent
etapa. A partir d’ara, l’objectiu que compta no
és arribar a Girona, no són les 12 etapes ni
els 500 km: és la següent etapa. Malgrat això,
els quilòmetres recorregut ja són molts: prop
de 300!
.
......................................................................................................
bcnpress
comunicación
balmes 278
08006 bcn
932 376 434
http://www.bcnpress.com/
|
