LLUÍS BASSAT Lluís Bassat li va explicar a l’autor que va ser l’introductor de la marca esportiva Adidas a Espanya. Una de les frases que a en Grau li van quedar marcades del publicista deia que ‘Adidas ha de significar que, si cal, s’ha de fer footing per la Diagonal en calçotets’. Avui en dia, l’escriptor d’aquest recull d’entrevistes inversemblants encara no fa carreres en gaiumbos per la Diagonal. Ara bé, tot arribarà... el que sí està fent és entrenant-se per la propera Sant Silvestre amb el seu editor... AMPARO MORENO L’Amparo i l’autor s’han aficionat els darrers mesos a acudir algun vespre a un petit bar de tapes entre els carrers Urgell i Mallorca. Es demanen sempre un manxec banyat amb un bon vinet negre. Com diria l’actriu: ‘el comer es como el rascar’... i és que s’han ajuntat dos paladars força sibarites. Per cert, la gosseta de l’Amparo, la Goya, gaudeix d’allò més quan la seva mestressa sopa amb en Grau. Després, quan ella torna a casa, sempre li toca una mica de manxec sobrant dels dos comensals a la mascota (que també s’ha tornat una sibarita).
|
FERRAN MONEGAL El fet d’entrevistar a en Ferran Monegal ja és una catarsis personal per si sol. Però el que ningú sap és que aquest home ha ensenyat les arts culinàries a l’altre Ferran. El crític televisiu fa escola i en Grau, en aquest cas, va seguir l’exemple del seu mestre. Per sopar cada dia un plat de tomàquet amb ceba tendra... i paraula de Monegal. PERE GIMFERRER Portar a un poeta a un pipi-can del barri de Sarrià ja canta força. Canta amb la mateixa força que les sabates que en Grau va haver de llençar a la brossa després de l’entrevista. Això li passa per desafiar les lleis de la natura o dit d’una altra manera, el lavabo dels gossets barcelonins.
|
 |
||
